Federación de Sanidad y Sectores Sociosanitarios de CCOO País Valencià | 29 marzo 2024.

Ara toca!

Mobilitzacions per l’augment de l’SMI, la derogació de la reforma laboral i la de pensions de 2013

    Els sindicats han convocat concentracions el pròxim 11 de febrer, a les 12 hores en la Delegació de Govern de València i en les subdelegacions d'Alacant i de Castelló, per exigir a l'executiu que complisca els seus compromisos electorals “perquè és el moment d'una legislació laboral més justa i ocupació de qualitat”.

    20/01/2021.
    Mobilitzacions per l’augment de l’SMI, la derogació de la reforma laboral i la de pensions de 2013.

    Mobilitzacions per l’augment de l’SMI, la derogació de la reforma laboral i la de pensions de 2013.

    L'objectiu de la convocatòria és la correcció en profunditat dels aspectes més lesius de les reformes laborals: proposta immediata per a augmentar el salari mínim perquè se situe a la fi de la legislatura en el 60 % del salari mitjà i la derogació de la reforma de pensions de 2013; juntament amb d'altres qüestions clau com l'ampliació dels ERTO, la regulació de les plataformes digitals, la llei d'igualtat salarial i un pla de xoc contra la sinistralitat.

    CCOO i UGT reclamen al Govern i a les organitzacions empresarials la represa de les negociacions de l'agenda sociolaboral que van quedar parades amb l'inici de la pandèmia pel març de l'any passat. Ambdues organitzacions sindicals insten a aprofundir en polítiques diferents a les de la crisi anterior, que tant de mal han fet, i a eliminar les reformes aplicades llavors.

    Durant la crisi provocada per la pandèmia els sindicats han demostrat el seu compromís ferm amb la societat, impulsant nombrosos acords que han permés la construcció d'una xarxa inèdita de protecció per al teixit productiu i les persones, en contrast amb crisis anteriors, impedint la destrucció de milions de llocs de treball i d'empreses. No obstant això, el Govern obstaculitza avanços en àmbits essencials i imprescindibles per a la igualtat social i la distribució de la riquesa. Avanços sense els quals l'eixida de la crisi es tornarà a efectuar sobre l'esquena de la classe treballadora.

    Per això, la represa de l'agenda social és clau i entre els continguts a recuperar de la negociació parada pel març destaquen l'estabilitat en l'ocupació, la limitació del recurs a l'acomiadament mitjançant la flexibilitat interna pactada, la regulació de la subcontractació, i la recuperació del valor de la negociació col·lectiva.

    Les organitzacions convocants han manifestat la preferència pels acords, que són més estables i duradors, però rebutgen la immobilitat en cas de desacord, perquè equivaldria a atorgar poder de veto a la patronal.

    Ara toca! Perquè és el moment de posar en marxa una agenda de reformes socials compromesa amb el progrés, la justícia social i la distribució de la riquesa.

     

    FACEBOOK

    TWITTER